Al punt de les dotze,
a la mitjanit,
Girona vetlla i canta
prop d' un nen petit.
Maria és la mare,
Josep el seu espòs,
Déu és el seu pare,
nosaltres pastors.
La vall que el veu néixer
li fa de bressol,
l' abriguen montanyes,
te el cel per llençol.
Les fonts que l' envolten,
mentre van rajant,
diuen:-Entre el homes
és nat Déu infant.
Si el Gironès,
la nit de Nadal,
Jesús ve al pessebre,
això bé s'ho val:un cant d'alegria
i un gest de perdó,
i bona harmonia
dins els nostres cors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada